L'ADAPTACIÓ
Per tal de facilitar el treball del pròxim curs, vosaltres com a família i nosaltres com a educadors/es de la nostra escola i, tenint en compte que tenim un mateix objectiu: "que els vostres fills i les vostres filles desenvolupen al màxim totes les seus capacitats i que siguen feliços a l’escola" volem indicar-vos alguns punts que poden ser útils i ajuden el xiquet o xiqueta, sobre tot en el moment d’entrada i adaptació a aquest nou món que és l’escola.
- L’entrada per primera volta a l’escola suposa per a cada xiqueta i per a cada xiquet un trencament molt important amb tot un món de referències afectives, de seguretats, importantíssimes per al seu creixement: la seua família. Separar-se del seu ambient i entrar en un ambient nou crea en la majoria d’infants certs temors: estaré bé a l’escola?, tendra cura de mi com a casa? Què guanye i què perd amb el canvi?. Això és l’adaptació. Acceptar el nou ambient, sense perdre el de casa del tot.
- L’entrada del vostre fill o de la vostra filla a l’escola suposa un moment difícil, tant per a vosaltres com per a ell o ella. Com a educadors/es ho comprenem i ens en fem càrrec, i per tal de superar-ho positivament desitgem que hi haja una comunicació total entre tots que afavorisca el procés pel qual passarà el vostre fill o la vostra filla, la mateixa família i les mestres..
- Si vosaltres us calmeu i parleu amb el professorat sobre el que us preocupa, el xiquet o xiqueta es calmarà més fàcilment.
- És necessari acceptar al vostre/a fill/a com és, sense comparar-lo amb altres xiquets/es.
- Presenteu-los l’escola com un lloc agradable i parleu amb ell d’açò durant l’estiu..
- Prepareu fotografies de les vacances, parleu d’elles amb el vostre fill o filla. A setembre les duran a l’escola i les compartiran amb tots i totes.
- No porteu al vostre fill o filla a l’escola fent-li promeses com: "et compraré..." "tinc caramels...", etc. Tot això es pressuposar que no els agradarà l’escola i no creure en les seues possibilitats..
- En deixar el vostre fill o filla a l’escola i acomiadar-vos-en:
- És important que no note una actitud de dubte per part vostra.
- Digueu-li el que farà a l’escola i que a l’eixida l’estareu esperant. Cal que no aplegueu tard a replegar-los aquests primers dies.
- És important que no note una actitud de dubte per part vostra.
- No li digueu mentides o us n’aneu quan estiga despistat, se sentirà enganyat
- L’hora d’acomiadar-se és molt important i és l’adult qui ha d’ajudar el xiquet o xiqueta a superar el moment i estar atent a la seua necessitat.
- Si es queda tranquil/a acomiadeu-vos amb naturalitat.
- Si està angoixat, doneu-li temps, heu de ser vosaltres els que l’ajudeu.
- No li feu viure l’escola com una cosa perillosa: "Ja veuràs quan vages a l’escola..."
- És important potenciar l’autonomia i independència dels xiquet/a, que siga capaç d’utilitzar els serveis higiènics, de rentar-se les mans, de manifestar les seues necessitats. Per això cal que el xiquet o la xiqueta passe la nit en la seua habitació, no a la dels pares; que es manifeste a casa parlant, que explique el que vol, no fent-li cas si parla a mitges o amb gestos. Cal donar aquests passos abans del començament d’escola. Podeu aprofitar l’estiu per avançar en l’autonomia del vostre fill/a.
- Cal donar-los seguretat i confiança en si mateixos, sense fer recomanacions com: "pega si et peguen..." "no pegues..." que generalment solen malinterpretar.
- Es possible que es produïsquen reaccions els primer dies: el dormir irregularment; modificar la seua actitud o que parega més nerviós/a (no voler besar la mare o el pare en tornar de l’escola, per exemple); retrocedir en el control d’esfínters (tal vegada es torne a fer pipi per la nit). Són reaccions normals que passen prompte, sobretot si comprenem que som nosaltres com adults els que hem de comprendre i ajudar els nostres fills/es.
Quan podem dir que l’infant està adaptat
Als menys sempre que:
- Es troben segurs en manifestar el seu món emocional: ofereixen i accepten una comunicació afectiva, és a dir, expressen afecte i rebuig i el toleren en la mesura de les seus possibilitats.
- Mostren una major independència de l’educador en la realització de les seus activitats.
- Empren l’espai del centre amb més facilitat.
- Incorporen els objectes de l’aula a la seva experiència.
- S’integren en el grup – classe, amb els altres infants.
En definitiva, quan són capaços d’intercanviar experiències en el context escolar i aportar-les al familiar.
Esperem la vostra ajuda i per la nostra part estem oberts/es a la comunicació amb vosaltres en uns moments tan importants.
L’EQUIP D’EDUCACIÓ INFANTIL
|
